El passat dimarts 12 de juny se celebrà la “Jornada Tècnica: 10 anys de la regulació de l’escalada al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Present i futur” a l’Hotel Abat Cisneros. La jornada comptà amb un seguit de ponències relacionades amb la regulació referent a l’escalada des de diferents perspectives: van parlar els agents rurals, la tècnica del parc i la FEEC.
Al final se celebrà una taula rodona amb els ponents citats, als que s’hi afegiren un representant de la Comissió de Regulació (el Llorenç Barba, guarda del refugi d’agulles), un representant de la Subcomissió Tècnica (el Santi Llop, escalador montserratí amb una reconeguda trajectòria), en Jean Ch. Peña (representant de l’Associació d’escalada DEEP) i el president de l’Associació Roca Nua, en Jordi Esteve.
La taula rodona va ser un espai de debat respectuós i constructiu en què totes les parts coincidiren a valorar positivament la feina feta fins ara. Un altre aspecte compartit per tots els ponents, va ser el fet que la regulació que s’apliqui, haurà de satisfer (en major o menor mesura), a totes les parts implicades, més enllà del col·lectiu d’escaladors. Repte ambiciós, però no per això impossible. I encara més ambiciós si tenim en compte les diferents maneres que hi ha actualment d’entendre i practicar l’escalada. També sorgí la idea que s’ha de fer amb una perspectiva llarga en el temps. Ens agradi o no, el futur de l’escalada passa per la regulació. La regulació l’implementa l’administració, i pot ser imposada (com en alguns indrets de la península; vegeu al respecte el documental “Prohibido Escalar”) o mínimament consensuada i feta tenint en compte el col·lectiu d’escaladors, com a Montserrat.
Pel que fa autocrítica, des del Patronat es reconegué que la difusió que s’ha fet de les accions portades a terme pel que fa a la regulació, ha estat insuficient. No ha arribat a tothom. Així que cal establir canals de comunicació clars i assequibles, entre l’administració i el col·lectiu. També cal un major diàleg entre l’administració (en aquest cas el patronat) i les diferents associacions o col·lectius d’escaladors.Un altre punt en el qual coincidiren totes les ponents és en la important necessitat de fer pedagogia perquè els valors tradicionals associats a l’escalada (l’esforç, la companyonia, el compromís, el respecte, l’estima i l’admiració per la natura…), tornin al primer pla. Aquests valors han estat eclipsats pels valors del capitalisme omnipresent a la nostra societat. Actualment, per moltes de les noves generacions d’escaladores, l’escalada s’associa més a “fer grau”, a una determinada estètica, o a les marques comercials que ens volen tot el dia consumint els seus productes; tot això passant per sobre d’una manera d’entendre el món i la vida, que és el que havia caracteritzat l’escalada des dels seus inicis. Des de l’Associació Roca Nua es va remarcar que els criteris de regulació, autorització, des equipaments, etc., també havien de regir-se per criteris ètics propis de l’escalada i del romanticisme inherent a aquesta activitat.
Vivim un moment d’inflexió en el món de l’escalada. “L’Anarquisme” dels seus inicis ja no és possible: Avui som moltíssimes les que volem enfilar-nos per les parets. I de maneres molt diferents. I totes hi tenim dret, sempre que no molestem. Així que cal posar ordre d’alguna manera. I de moment la manera menys dolenta que s’ha trobat, és la que coneixeu: la regulació dinàmica de Montserrat.A veure si ens posem les piles totes plegades i aportem el nostre granet de sorra pel benefici del col·lectiu. És el nostre deure per les generacions que vindran, perquè com diu aquell proverbi de la Vall de la Gavarresa: “la terra no és l’herència dels nostres avantpassats, sinó el préstec dels nostres fills”.